“La vida és poema i, en la seva magnificència, a desgrat de la consciència que en tenim, més aviat escassa, malda irresistiblement per ser-ho i manifestar-se com a tal. I el punt final -ho hem de veure també a Machado i Rilke- fa que el poema sigui. Gràcies al punt final, el poema, la vida humana, és. Certament és finita i limitada com l’extensió d’un poema. Però, també com un poema o una obra d’art, és quelcom definitiu, inexhaurible, etern; mai no s’esgota. A cada lectura lliura noves riqueses, nous descobriments, nous sentiments”.

Antoni Pascual