ELS CURSOS D’ANTONI PASCUAL

Victor Hugo

Els poetes i l'art de viure

VICTOR HUGO és l'autor d'una immensa obra poètica i de novel·les tan conegudes com Nostra Senyora de Paris i Els Miserables. Tanmateix, la seva biografia és més apassionant encara que la seva obra d'imaginació. “Cap poeta, diu un crític, no va tenir mai una tan quotidiana experiència del misteri, que és una atmosfera on es respira; per Hugo l'ésser humà és retornat a l'univers que és un abim”.
En aquesta biografia, que en bona part, va transcórrer en una illa enmig de l'oceà, s'uneixen l'home i la dona, el natural i el sobrenatural, els vius i els morts. La biografia d'Hugo és un exemple ben clar de com la vida humana es fa intel·ligible quan és entesa com un procés d'iniciació cap al misteri.

Goethe

Els poetes i l'art de viure

Quan Napoleó es trobà davant Goethe a Erfurt, fou l'emperador qui honorà al poeta: “Vet aquí un home!” exclamà, en veure'l, l'amo d'Europa. Tenia raó: potser en la vida i en l'obra de Goethe hi niï una quinta essència de la nostra cultura. Potser Goethe sigui tota una cultura que és alhora cultiude l'home i culte al misteri. Potser en Goethe hi hagi un model inspirador i un punt de partença per a refer el camí d'una cultura que a hores d'ara sembla malalta. En aquest immens poeta no hi ha només bellesa i poesia. Hi ha també molta salut. Al capdavall, Goethe és un home que, tot patint del caos, irradia vitalitat, bellesa, ordre.

Oscar Wilde

Els poetes i l'art de viure

“A la presó de Reading vaig ser feliç per primera vegada”, comentava a l'exili, poc abans de morir-hi, aquest poeta i dramaturg, el més llegit en llengua anglesa després de Shakespeare, i que fou l'home més famós i difamat del seu temps. Algú que ho ha perdut tot, fills, dona, diners, casa, fama, salut i llibertat assenyalat per tots amb el dit, ¿pot sentir-se encara feliç, vivint d'allò que és essencial? Tot mirant la vida i l'obra de Wilde la resposta que s'ha de donar, sens dubte i per estrany que sembli, és, ras i curt, sí. Aleshores si això és veritat, ¿què és allò essencial que Oscar Wilde va descobrir?

Màrius Torres

Els poetes i l'art de viure

MÀRIUS TORRES... En Màrius! Potser el poeta ,és íntim, profund, intel·ligible i estimat de casa nostra. Potser també el més llegit i alhora el més desconegut a causa de la crítica oficial: Màrius Torres no va servir ni podia ésser manipulat per cap ideologia del temps. Pertanyia només al seu esperit i a la fidelitat a la seva vivència. Fou un metge ferit per una greu malaltia que el va dur a allò a què estava cridat: veí constant de la seva pròpia mort va expressar la profunditat i emoció de l'existència en poc menys de cent poemes magistrals. Potser cal demanar perdó –com feia entre nosaltres un crític eminent-de torbar el silenci amb què hauria d'ésser acollit un poeta tan íntim, tan nostre “que potser en dies clars l'hauríem pressentit, endevinat, reconegut a la seva primera aparició”. Màrius Torres, poeta pòstum, en un temps difícil quan l'home ha de cercar en ell mateix el sentit de la pròpia existència, parla amb rara sensibilitat d'aquella altra banda de la vida que es fa intimitat emocionada i gairebé impalpable. En els seus poemes el misteri esdevé entranyable, tan immens com familiar.

Herman Melville

Els poetes i l'art de viure

Melville, lligat per vincles familiars a la independència dels Estats Units (era net d'un general que lluità sota les ordres de Washington), és el primer novel·lista nordamericà i la seva obra, Moby Dick, la balena blanca, és tota una epopeia tant per la seva intensitat com per la força sobrehumana dels seus personatges. El seu lector sent tota l'energia desbordada i desbordant de l'obra, veritablement una balena immensa dintre de la literatura universal.
Però Moby Dick no és només una gegantina novel·la d'aventures, és també l'historia d'un ressentiment i dels efectes destructors de la venjança. Hom pot guarir del ressentiment. Especialment d0aquell ressentiment que nia inconscient en les profunditats de l'home, condemnat al fracàs o a una existència frustrada i infeliç per causa de determinismes involuntaris? Es poden superar els desigs de venjança de dins estant, recuperant la dolçor interior i el gust per la vida?
La tragèdia de l'home ressentit sembla gairebé fatal. L' autor de Moby Dick, pel que sembla, no la va poder superar-Si la seva obra inspirada mostra una direcció, la vida de Melville, purità, amarat dels contravalors de la pseudo cultura americana-aquesta barbaritat que satura el mon occidental -, fou presa del pop del ressentiment i engolida pel monstre. Melville, tant per la força de la seva obra màxima com per la tragèdia de la seva vida, resta un enigma.

Juan de la Cruz – Antonio Machado

Mestres en l'art de viure

L'ansietat, el neguit, el tedi, la depressió, l0entusiasme, la vivència del sentit de la pròpia vida, la joia, son estats i nivells de consciència més o menys dilatada, més o menys aprofundida. En el llarg camí que va de la consciència normal al goig indestructible d'ésser fan falta mestres i iniciadors. JUAN DE LA CRUZ i MACHADO en són, de mestres, en aquest itinerari. Poetes màxims, per la màgia de la seva paraula encomanen ajuda enlairats de consciència i obren camins. Machado a més, ajuda a interpretar i a traduir al primer en uns temps en que “religió” i el seu llenguatge ja no dominen ni assenyalen els rumbs de la societat.

Misteri, Mística i Poesia

Antonio Machado – Juan de la Cruz
Rainer Maria Rilke -Nietzsche

La poesia que brolla de la consciència extàtica (i que no coincideix necessàriament amb la consciència religiosa) aixeca el vel que fa de la realitat una mica vulgar, mediocre i avorrit, i al mateix temps condueix a la intuïció de la densitat i goig de l'existència . Pel èxtasi l'ésser humà palpa i intueix seu centre, les seves possibilitats autèntiques i sovint ignorades, el sentit de la seva vida que va més enllà de la mort. L'ésser humà no pot forçar ni provocar, però pot disposar-se a rebre'l i situar-se en les seves rutes adventícies. Els grans poetes són els seus portaveus i iniciadors. Per això mateix, val la pena escoltar-los, respectant la seva intenció pedagògica i comunicativa en un context bastant diferent del de la crítica purament literària.

Viatge a les fonts

Oscar Wilde, Rainer Maria Rilke, Màrius Torres

En temps de crisi d'identitat col • lectiva i individual és inspirador endinsar-se en la vida i en l'obra d'aquells que no són només clàssics de l'escriptura d'un poble, sinó que, a més, són mestres de l'esperit, homes que donen amb la clau i la sortida del laberint humà i irradien la presència de l'origen i de la creativitat. Per ells parla, en veu única i irrepetible i en ells es reconeix el que s'anomena "poble"

Machado, Rilke i Nietzsche

Els poetes i l’art de viure

"L'art a mort: alliberem la vida quotidiana!" Va escriure un exaltat a les parets de la Sorbona el maig del 68. No obstant això, la intenció profunda d'aquest crit hauria pogut ser subscrita pels tres poetes que estudiarem al llarg del curs. Situats en els abismes del nostre temps pretendre iniciar a la saviesa més que a la ciència, al creixement maduratiu més que al progrés tècnic, a la felicitat incondicional més que a l'expansió econòmica. En ells la vida quotidiana-un repte a la creativitat-deixa de ser repetició absurda per a transformar-se en viatge, descobriment, aventura i poema gràcies a la inspiració que ja actua, inconscient, en nosaltres. Aprendre a reconèixer-la i reinventar així la nostra vida és potser el sentit de la seva obra, gestada en el dolor, enllumenat en la bellesa i comunicada a l'alegria. Possiblement l'art no hagi de morir si en lloc de ser mer espectacle, mercaderia i ornament es converteix en testimoni, llum, gust, presència i estímul.

Llibre -forum

Marcel Légaut

"La presència a si mateix a mesura que l'home tendeix amb esforç cap a ella, concentrant-se en una més intensa interioritat, mantenint-se en una autenticitat cada vegada més exacta, es mostra com una cosa sempre més capital, es converteix en la seva acció per excel.lència. Creix amb l'home. L'ajuda a convertir-se en adult. L'ajuda a assolir, de forma compatible amb la seva condició present i amb una precarietat tan gran que no permet cap possessió, l'ésser que allà es troba secretament a l'expectativa i que espera "" En realitat, la vida de Jesús en el nivell del humà és molt més extraordinària del que es va atrevir a afirmar el cristianisme, incapaç com era de concebre el Mestre al marge de les dimensions que en els seus orígens ell assignava als homes i atribuïa a Déu. " Marcel Légaut

Victor Hugo, Oscar Wilde, Fiodor Dostojevski

L'art i l'art de reviure

El nostre temps, que explora els espais siderals, ha començat a redescobrir també el subsòl riquissim de l'ésser humà, l'inconscient, on hi habita una energia, un goig i una saviesa que són el tresor amagat d'aquells que l'exploren –font de crisis, malestar, avorriment, enigmes, pors i ensurts per aquells que l'ignoren: no tenir en compte la seva existència provoca conflictes, absurds i trontolls tant a nivell individual com social, familiar i religiós. Adonar-se'n, canvi, pot transformar radicalment la vida.
Tanmateix, per a fer-ho calen mestres i orientadors que ja hagin iniciat (potser mai no s'acaba) aquest viatge. Per això estudiarem textos ben triats de tres grans autors i precursors d'aquest viatge (i farem el recorregut de llur itinerari amb diapositives, en el cas dels dos primers): Victor Hugo, autor de Notre Dame de París, Oscar Wilde i el seu De profundis,i Dostojevski, creador de Crim i Càstig i dels Germans Karamàzov, un a França, l'altre a Anglaterra i el tercer rus. Tots tres poden inspirar i encomanar aquesta recerca que fa que l'existència de cada dia pugui ser font de descobriments i d'aventura.